Diana
Gassó, "Dianeitor" per a molts, és veterinària de
professió. Als seus 29 anys, viu el rugby com el seu primer dia. És
la capitana del Gòtics Rugby Club de Barcelona, l'equip que l'ha fet
créixer i impulsat cap a nous horitzons. Ha jugat a la Selecció
Catalana de Seven i de XV, i ha estat partícip de la Selecció
Espanyola que viatjarà als Mundials de Rugby Femení 2014, a París.
Fins
als 16 anys competies en atletisme, què et va impulsar a centrar-te
en el rugby?
Quan
vaig començar la universitat vam fer un equip mixt de rugby. No
sabíem molt bé quines eren les regles, però em va agradar. Un dels
meus companys d'equip em va animar a provar un equip femení a
Foixarda que necessitava noies. I un dia de fa 9 anys em vaig
presentar al Gòtics i no he parat.
Què
té d'especial el rugby?
Per
a mi ho és tot. Són moltes coses les que m'uneixen a aquest esport
i moltes les sensacions que em transmet, especialment el moment
d'estar al camp amb el teu equip i que se t'oblidi la resta del món.
Al
rugby som una gran família unida. En el camp quinze, però una sola
persona alhora. El respecte, la unió o el saber que algú està al
teu costat són algunes de les moltes coses que m'ha ensenyat.
Gòtics RC Vs Majadahonda (DHF 2013)
Foto: Rafael Arocha
Seven Autónòmic octubre 2013 amb la Catalana
Foto: Ernesto Aradilla
Debut
amb l'equip de la Foixarda i trencament de peroné contra la UE
Santboiana. Com ho vas viure?
Va
ser molt dur! La primera lesió greu en el meu primer partit. Gràcies
a totes les noies de l'equip que van donar suport, em va passar
ràpid. Jo sabia que volia seguir jugant. Vaig tenir una altra lesió
important, subluxació de l'escàpula, i, quina casualitat, que també
va ser contra la Santboiana. Malgrat això, res m'ha impedit mai
jugar.
Què representa ser capitana del Gòtics RC?
Per
a mi és un honor poder dirigir-lo. Crec que ser capitana és una
gran responsabilitat, ja que has de donar exemple a les teves
companyes, ensenyar i guiar en tot el que calgui. Des del primer dia
que vaig arribar, fins avui, estic molt agraïda. Aquest equip, el
meu equip, ho és tot. Sempre estaré al Gòtics.
Gòtics RC temporada 2013-2014
Foto: Jaume Andreu
Foto: Jaume Andreu
Temporada
2012-2013, com vius la teva incorporació a la selecció espanyola de
XV?
Va
arribar sense esperar-m'ho. És una oportunitat per jugar en un
nivell d'alta competició, tenint en compte que suposa un gran canvi.
Realment és dur, t'has d'adaptar al ritme d'entrenament que
t'exigeix el competir a
la selecció espanyola. A més, no són les
teves companyes del dia a dia i això
també és una cosa que influeix. Arribar fins aquí és estar a la
cúspide del rugby.
Ets optimista en relació al paper de l'espanyola en els Mundials a París?
L'equip
ho va demostrar l'any passat a l'Europeu sent campiones. Hi ha
possibilitats, però s'ha de seguir treballant de manera constant,
tant individual com col·lectivament. Cal lluitar, ja que res està
perdut ni guanyat.
Com compagines totes les activitats de la teva vida social, que no són poques, amb el rugby?
Vaig
enllaçant una cosa amb l’altra i
al final arribo a Foixarda. És caòtic, però és el què
m'agrada . Treballo, estudio el doctorat, si tinc una hora lliure
vaig a entrenar i després els entrenaments d'equip. El que si he
hagut de deixar de costat
és el grup de música electropunk, no
arribava a tot. Em demanaven més
compromís i vaig decidir deixar-ho.
Com
veus el rugby femení? Creus que està guanyant terreny?
Poc
a poc es van guanyant coses. En Seven quartes del món i al
XV campiones d'Europa. Això motiva a la gent i fa que es promogui
més aquest esport, tot i que encara som poques. Al Gòtics es pot
veure, costa trobar noies que vulguin jugar. Esperem que coses com el
"Seven Olímpic" facin que hi hagi més seguidors.
Un GEIEG Vs Gòtics RC
A
més, tot i que cada cop menys,
segueixen existint els tòpics de sempre. La gent encasella el rugby
com un esport violent i brut en el qual has de ser físicament d'una
manera. I és cert que es necessita un físic, però això s'entrena
.
Fins
quan et veus jugant a rugby?
Jo
no m’imagino
la meva vida sense rugby. Em pregunta la gent quan deixaré el rugby
i... és impossible que pensi en això! M'encanten els dimarts i els
dijous. Em desperto il·lusionada perquè se que al final del dia
arriba l'entrenament amb les meves companyes. És la meva via de
desconnexió de les mil i una coses que
faig. Així que, no tinc data de jubilació d’aquest
esport. A més, amb les noies som una família. I no només amb
elles, sinó amb totes les diferents categories del Gòtics. Coneixes
la gent que dia a dia t'anima i et segueix des de fora, i això ens
fa còmplices. Encara que ho deixés, sempre existiria un lligam molt
fort que m'uniria a aquest món .
Un instant?
Un
moment que no oblidaré mai va ser a Elx, quan vam aconseguir la
victòria per ascendir a Divisió d'Honor Femenina - respon amb un
nus a la gola -. Recordo totes i cadascuna de les cares de les noies
del meu equip. Aquesta felicitat del moment, aquesta emoció, totes
les llàgrimes... ho havíem aconseguit ... (silenci i llàgrimes
d'emoció)
Camp de l'Elx després de la victoria
Laura Canal Soria (Lois Gòtics RC)
------------------------------------------------------
M'agradaria agrair a la Diana (o Heidi) el haver-me descobert aquest esport. Sense la seva insitencia, avui no estaria experimentant tot el que he viscut i el que estic vivint actualment. Perquè m'ha descobert un món i m'ha ensenyat infinites coses. Perquè per a mi i per a moltes altres la Diana és un exemple de lluita i de força. Perquè de la manera com la vaig veure plorar fent aquesta entrevista em va fer entendre encara més el que representa per a ella el rugby i el seu equip, el Gòtics. A ella i només a ella gràcies!
No hay comentarios:
Publicar un comentario