Amb pas ferm cap a la final
El passat dissabte 12, es disputà el partit de
tornada de les semifinals de la Copa Catalana, precedit per un 0 – 0 al partit
d’anada. La Foixarda presentava un ambient immillorable amb la grada força
plena de gent que es va apropar a veure el desenllaç de l’eliminatòria.
Ja abans de començar el partit es podia sentir
la tensió entre les jugadores, serietat al vestidor, concentració i serietat a
l’escalfament; totes sabien de la importància del partit i ningú volia sortir
del camp amb cap “i si...”. Un escalfament curt però intens i concentrat, una
xerrada curta però clara... unes idees i intencions executades amb precisió. Després
de diversos partits sense aconseguir realitzar el seu millor joc, les noies de
blau sabien que s’haurien d’esforçar de valent per superar al seu rival i que
no valdria res més que deixar-ho tot al camp.
El partit va començar amb una major possessió
de l’ovalada per part de les locals, que aconseguien conservar la pilota en les
agrupacions i enllaçaven jugades de davantera amb jugades de línia. Algun cop
de càstig a favor va donar la oportunitat de plantar-se a la 22 de les noies de
Poble Nou; en aquest primer tram de partit ja va quedar clar que les noies de
Gòtics volien la pilota i la volien jugar, fins i tot es va disposar de dos
cops de càstig centrats fora de la zona de 22 que es van jugar a la mà. Fruit
d’un d’aquests cops i després de dues agrupacions, la Diana Gassó va aconseguir
trencar la defensa visitant aconseguint obrir el marcador al minut 12 (5-0).
Però les visitants no es van fer enrere, i aprofitant una mala recepció en el
xut de mig camp van pressionar fins a la línia de 22, aconseguint un cop de
càstig a favor força centrat que no van desaprofitar per sumar punts al peu a
mans de la seva arrier (5-3); fou el primer avís de les visitants. El joc
s’anava alternant entre els dos equips, però amb un lleuger domini per part
local, provocant que la major part del temps es jugués a camp visitant, don
només aconseguien sortir amb un bon joc al peu. Les noies de blau imprimien un
joc molt més dinàmic que el cap de setmana anterior, jugant a la má molts cops
de càstig ràpid per agafar a la defensa desajustada i minimitzant la formació
d’agrupacions, on l’ARPN disposava de major pes i força. Fruit d’aquest
dinamisme es va aconseguir trencar la defensa amb tres bones accions entre la
línia i la davantera que va culminar Laura Serlavós al minut 24, aconseguit
assajar sota pals, i la conseqüent transformació de l’Aina Cabrer (12-3). La
tònica de la primera part es mantingué, les locals aconseguien portar el ritme
del partit, fent el seu joc amb ordre i paciència i guanyant metres poc a poc;
les visitants seguien intentant guanyar metres amb el seu joc contundent de
davantera o amb el joc al peu. Al minut 37, les locals van aprofitar un cop de
càstig davant de pals per sumar tres punts més, diferència que va ser reduïda
just abans del descans amb la transformació d’un altre cop de càstig a favor de
l’ARPN, deixant el 15 a
6 al descans.
A la segona part el joc local no fou tant
fluid ni organitzat, les jugades no foren tant precises i es cometeren més
infraccions, ben aprofitades per les visitants per contra-atacar i pujar la
pressió. Tot i això, les jugadores locals no van perdre la concentració ni la
intensitat i compensaven les errades amb bones defenses aconseguint recuperar
moltes possessions. Al minut 56, la Ruth Alonso va aconseguir un nou assaig
just a la bandereta augmentant la diferència en el marcador. A aquesta segona
part, el joc es va repartir més al llarg del camp i les noies de Foixarda es
van veure en més d’una ocasió defensant dins la seva 22 intentant parar
l’empenta visitant, amb èxit. El marcador es va tancar amb nou cop de càstig a
favor de les locals a mans de l’Aina Cabrer, deixant el 23 a 6 final.
Fou un partit molt més dinàmic i fluid que el
partit d’anada, completament diferent. La lectura del partit era clara; no
concedir cap ruck, assegurar les possessions en les agrupacions per poder
desplaçar el joc més lluny de la seva davantera, i fruit del dinamisme es va
aconseguir controlar el partit. Un bon partit ben disputat i treballat per part
dels dos equips, més enllà del marcador, amb bones alternatives d’ambdós
equips.
Des d’aquí desitjar a la Paula una ràpida
recuperació després de patir una lesió a la mà.
Finalment, desitjar una ràpida millora a la
Natàlia, jugadora del ARPN que va patir un accident al llarg del partit i va
haver de deixar el camp. Esperem que et recuperis ben aviat.
Ara ja toca mirar cap a la final que es jugarà
el cap de setmana del 10-11 de maig, on ja ens espera el Sitges després d’haver
guanyat els dos partits de l’altre semifinal contra la UESanboiana.
Amb bon gust de boca, ara a seguir treballant!
---------------
Roser Borràs
---------------
