Divisió d’Honor B (24 i 25/05/2014)

 

Una bona cloenda a una molt bona temporada

El passat cap de setmana es disputà la Divisió d'Honor B, competició en format reduït a un cap de setmana, on les nostres noies del Gòtics hi participaven, juntament amb l'Albeitar de León (equip organitzador), el CRC Pozuelo de Madrid, la Universidad de Sevilla i l'Hernani del País Basc. Cinc equips que buscaven una victòria que els donés accés a disputar EL partit d'ascens contra l'últim classificat de la Divisió d'Honor, el Cisneros de Madrid, el proper cap de setmana. Finalment fou l'equip basc el vencedor d'una classificació força ajustada i amb moltes alternatives obertes fins gairebé últim moment. El format del torneig fou la disputa d'una lligueta entre els 5 equips on jugaven tots contra tots en partits de 30 minuts (15 per part), dos dissabte i dos diumenge.

L'aventura començà el divendres a la nit, on les noies es pujaven al bus que les portaria a León. Un viatge llarg i poc confortable donades les circumstàncies de temps i pressupost. Després de 12 hores d'autocar, de fred, incomoditat, cansament per les poques hores dormides i la fatiga del trajecte, es va arribar al camp cap a les 10h del mati. Temps just per estirar les cames abans de posar-se la roba de joc i sortir a escalfar. En aquestes condicions, les noies van sortir a escalfar, una breu activació i a jugar el primer partit contra Hernani. Tot i la primera empenta de les noies de blau, dominant en els primers compassos de partit i obrint el marcador amb un assaig de l'Anna Gràcia, les basques van adonar-se de la seva superioritat per davantera i van començar un setge constant a cops de rucks i mauls que van arraconar a les catalanes. Fruit d'aquesta empenta van arribar dues marques gairebé calcades. A la segona part, la tònica fou similar, però la davantera de l'Hernani va abaixar una mica la intensitat, però no la del seu joc col·lectiu, van desplegar un joc més conjunt amb la línia de tres quarts per tal de tornar a jugar amb la davantera després d'haver mogut la defensa blava. A la segona part van caure dos marques més i una transformació, deixant el 22 a 5 final. Les noies del Gòtics van sortir del camp amb la sensació que les cames no responien a l'estímul que el seus caps donaven, una estranya sensació d'haver pogut fer-ho millor però no haver trobat les forces per fer-ho. Tocava descansar i refer-se perquè en hora i mitja tornaven jugar.

El segon partit del dissabte fou contra el CRC Pozuelo de Madrid, que venia de guanyar 10 a 0 a les locals Albeitar. Fou un partit molt disputat i intens, les catalanes van millorar molts aspectes defensius que havien fallat al primer partit, com la pressió, la involucració en rucks o l'ordre. Tot i així, no van saber definir en atac i no aconseguir trencar la defensa madrilenya amb claredat. S'arribà al final del partit amb un 0 a 0 al marcador, després de 30 minuts de molta lluita constant.

La resta de partits de la jornada, van mostrar una gran igualtat entre equips. L'Hernani va perdre el seu segon partit de forma contundent contra la Universidad de Sevilla per 29 a 5, i aquest últim va empatar a 5 contra Albeitar. La classificació estava ajustada i tots els equips mantenien opcions de lluitar pel triomf, tot i que uns més que d'altres.

Tocava descansar i desconnectar per intentar estar l'endemà en les millors condicions possibles per afrontar els dos últims partits.

El diumenge al mati les sensacions eren força diferents, descansades i amb energies renovades després de haver pogut dormir en bones condicions. Un bon esmorzar i cap el camp. Es preveia un diumenge plujós però el dia aguantà entre sol i núvols i amb unes bones condicions per a jugar.

El primer partit fou contra l'Albeitar, els dos equips anaven empatats a punts i només ens valia guanyar. Les de Gòtics van mantenir una molt bona defensa, millor organitzada i més pressionant, seguint amb la progressió del dia anterior. En aquest partit es va disposar de més oportunitats d'atacar, es va notar una certa milloria en el joc, aconseguit bones accions conjuntes. Es van disposar de dues accions força clares d'assajar, ambdues després de diverses agrupacions i un ràpid joc a la mà fins a l'ala a mans de la Laura Lois, però finalment no va arribar l'assaig. Novament s'acabava el partit amb 0 a 0, un resultat que no servia a cap dels dos equips i els deixava fora de cap possibilitat de guanyar el torneig. Les sensacions d'aquest partit van ser bones, dins de tot s'havien seguit millorant alguns aspectes, s'havia atacat força millor però havia fallat la culminació en les jugades claus.

L'últim partit fou contra Universidad de Sevilla. Es preveia un partit difícil ja que les andaluses havien mostrat un molt bon joc tant a la mà com al peu i arribaven al partit depenent d'elles mateixes per endur-se la victòria: si ens guanyaven, eren campiones; però les noies de blau no volien marxar de León amb la casella de victòries en blanc. El partit fou molt disputat, les sevillanes imprimien el seu joc dinàmic però les del Gòtics es defensaven bé, i rearmaven la defensa amb ordre. D'una melé a mig del camp, La Diana Gassó va sortir amb decisió, donant continuïtat a la pilota jugant amb la Roser Borràs i la Paulina Barbi i tornant novament a la Diana, que aconseguia escapar-se pel lateral i entrar a la zona d'assaig. Les andaluses ho van seguir intentat però el Gòtics no es va fer enrere, va seguir defensant i contraatacant fent que el partit fos força disputat pels dos costats. Finalment el marcador no es modificà més i acabà amb un 5 a 0 a favor de les catalanes.

Després d'aquest partit, es jugà el partit que decidiria el vencedor del torneig. Hernani i CRC buscaven un lloc al partit d'ascens, però finalment la victòria se l'emportà l'equip basc amb un contundent 19 a 5, i disputarà l'ascens el proper cap de setmana contra Cisneros de Madrid.

Potser no es van aconseguir uns resultats brillants, però després del llarg viatge, de les nombroses baixes que tenia l'equip i de les males sensacions del primer partit, les noies van saber refer-se i seguir endavant, mostrant una bona progressió al llarg del torneig i millorant partit a partit. Posaven així punt i final a una temporada on s'han complert tots els objectius marcats.

Ara només queda gaudir de la cloenda amb el I Torneig Rugby a 7 Femení que organitza el Club, el dia de club i els platges.

Desde Barcelona felicitar a los cuatro equipos que disputaron la División de Honor B, un torneo muy disputado, con resultados diversos y alternativas abiertas hasta el final. Felicitar al Hernani por su victoria y desearles mucha suerte para el próximo partido contra el Cisneros.

----------------------

Roser Borràs
----------------------

Campiones de la Copa Catalana (Gòtics 20 - 15 Sitges)

Una victòria que val una Copa, però que és molt més que una victòria

El passat dissabte es disputà la Final de la Copa Catalana, que enfrontava a les noies del Gòtics contra les del Sitges. En una gran diada de rugby femení, on tots els equips es concentraren al Barldiri Aleu (Sant Boi de Llobregat) per disputà l’últim partit de la temporada i on es definiria la classificació final de la Copa Catalana. L’últim partit de la tarda corresponent a la Final es preveia animat i la grada així ho reflectia, amb una nombrosa assistència, afició que no va parar d’animar durant tot el partit.

El partit va començar amb una forta empenta de les noies de blau, que van sortir decidides a imprimir el seu ritme i portar el ritme del partit. Des del xut inicial, van arraconar a les noies del Sitges a la seva 22, assetjant la defensa amb atacs contundents i un alt ritme de joc. Al minut 5 s’obria el marcador a mans de la Laura Serlavós, després d’una bona jugada de les tres quarts, deixant clar les intencions de les noies de Foixarda. Gran part de la primera part va transcórrer al camp del Sitges, però es resistien amb una defensa ordenada i pacient, i intentant sortir del seu camp amb el joc al peu. Al minut 23, després d’algunes fases agrupades, Diana Gassó va encarar amb decisió la defensa de les noies de verd, aconseguint formar un maul contundent i fer-lo avançar poc a poc fins endinsar-se a la zona de marca i aconseguint assajar. Cap al final de la primera part, les de Gòtics abaixaren una mica el ritme i el cansament començà a aparèixer, les noies del Sitges van anar guanyant metres poc a poc fins aconseguir entrar a la zona de 22 contrària i, aprofitant un desajust defensiu, van atacar el costat tancat que havia quedat completament descobert, era el minut 37 i es posava el 10 a 5 al marcador a mans de Inés Morales. S’arribava així al descans.

A la represa, les noies de verd sabien que havien de pujar el ritme si volien capgirar el marcador, i ja des del xut de mig camp van arraconar a les de Gòtics dins la seva 22 amb una defensa agressiva i contundent. Tot i així, al minut 44 el Gòtics aconseguia un nou assaig a mans de l’Elisenda Fornells, ampliant el marcador a 15 a 5. Però el Sitges anava a vendre al seva derrota molt cara, i novament sortint del xut van pressionar amb gran intensitat aconseguint traslladar la major part de la segona part al camp del Gòtics. Els papers s’havien intercanviat i les de Foixarda passaven per uns minuts de joc molt poc fluids i desordenats i no aconseguien superar la defensa ni guanyar metres al peu. Gràcies a aquesta pressió asfixiant, van arribar els dos assajos a mans de la Raquel Garcia, dues marques gairebé calcades, una agrupació de la davantera i un joc ràpid a la ma per acabar escapant-se pel lateral de la defensa. En poc menys de vint minuts (minut 57 i 66) havien capgirat el marcador. Però les noies de Gòtics no van venir-se a baix, van tornar a posar la pilota en joc, van pressionar amb contundència com havien fet a la primera part, i no van trigar a recuperar la possessió, van agrupar i van atacar al tancat a mans de l’Anna Gràcia, que va trencar la defensa escapant-se de diverses jugadores fins a la zona d’assaig. Era el minut 68, una contestació gairebé immediata. El marcador va restar inamovible però l’emoció va durar fins al final del partit. Els últims deu minuts va ser un setge constant de les noies de verd contra la defensa de les blaves. La grada bullia amb cants i crits, emoció fins al final per a una gran final.

Fou un gran partit, digne d’una final, molt disputat, treballat, patit i gaudit tant per les jugadores com pels espectadors. El Sitges va demostrar, un cop més, la enorme progressió i qualitat que aquest equip disposa i que de ben segur seguirà progressant, la més sincera enhorabona per la gran temporada d’aquest equip.

 

Segon objectiu de la temporada complert, emportar-nos la Copa Catalana a casa. Una victòria patida però treballada que val una copa, una victòria que ens ha de servir per seguir millorant i treballant. Després d’una temporada llarga i d’una bona cloenda de la Copa, potser podem començar a fer balanç. Es presentava una temporada incerta, moltes baixes importants i molts canvies a l’equip; jugadores i, potser sobretot, entrenadora. Es presentava un any difícil però tot i així es van marcar reptes ambiciosos, reptes que poc a poc s’han anat assolint. No ha estat fàcil, però al final el treball té el seu fruit; ens queden moltes coses per treballar i millorar, el dissabte el Sitges en va posar més d’una de manifest, però si una cosa ha après aquest equip aquest any és a lluitar, a seguir al camp, a no abaixar el camp, a jugar durant 80 minuts, uns dies millor d’altres pitjor, però sempre mirant de cara a les adversàries i seguint lluitant. I aquesta ha de ser la base sobre la qual tornar a construir un equip fort i guanyador, un equip que, perquè no, torni a pujar a Divisió d’Honor.

El pròxim repte és aquest, i el proper cap de setmana del 24-25 de Maig es disputarà a León la Divisió d’Honor B, que donarà dret a jugar el partit d’ascens. Objectiu que s’encararà amb ambició però, sobretot, amb il·lusió i motivació per poder gaudir d’un grandíssim final de temporada.

 

 

Roser Borràs