El passat dissabte es disputà la Final de la Copa Catalana, que enfrontava a les noies del Gòtics contra les del Sitges. En una gran diada de rugby femení, on tots els equips es concentraren al Barldiri Aleu (Sant Boi de Llobregat) per disputà l’últim partit de la temporada i on es definiria la classificació final de la Copa Catalana. L’últim partit de la tarda corresponent a la Final es preveia animat i la grada així ho reflectia, amb una nombrosa assistència, afició que no va parar d’animar durant tot el partit.
El partit va començar
amb una forta empenta de les noies de blau, que van sortir decidides
a imprimir el seu ritme i portar el ritme del partit. Des del xut
inicial, van arraconar a les noies del Sitges a la seva 22, assetjant
la defensa amb atacs contundents i un alt ritme de joc. Al minut 5
s’obria el marcador a mans de la Laura Serlavós, després d’una
bona jugada de les tres quarts, deixant clar les intencions de les
noies de Foixarda. Gran part de la primera part va transcórrer al
camp del Sitges, però es resistien amb una defensa ordenada i
pacient, i intentant sortir del seu camp amb el joc al peu. Al minut
23, després d’algunes fases agrupades, Diana Gassó va encarar amb
decisió la defensa de les noies de verd, aconseguint formar un maul
contundent i fer-lo avançar poc a poc fins endinsar-se a la zona de
marca i aconseguint assajar. Cap al final de la primera part, les de
Gòtics abaixaren una mica el ritme i el cansament començà a
aparèixer, les noies del Sitges van anar guanyant metres poc a poc
fins aconseguir entrar a la zona de 22 contrària i, aprofitant un
desajust defensiu, van atacar el costat tancat que havia quedat
completament descobert, era el minut 37 i es posava el 10 a 5 al
marcador a mans de Inés Morales. S’arribava així al descans.
A la represa, les noies
de verd sabien que havien de pujar el ritme si volien capgirar el
marcador, i ja des del xut de mig camp van arraconar a les de Gòtics
dins la seva 22 amb una defensa agressiva i contundent. Tot i així,
al minut 44 el Gòtics aconseguia un nou assaig a mans de l’Elisenda
Fornells, ampliant el marcador a 15 a 5. Però el Sitges anava a
vendre al seva derrota molt cara, i novament sortint del xut van
pressionar amb gran intensitat aconseguint traslladar la major part
de la segona part al camp del Gòtics. Els papers s’havien
intercanviat i les de Foixarda passaven per uns minuts de joc molt
poc fluids i desordenats i no aconseguien superar la defensa ni
guanyar metres al peu. Gràcies a aquesta pressió asfixiant, van
arribar els dos assajos a mans de la Raquel Garcia, dues marques
gairebé calcades, una agrupació de la davantera i un joc ràpid a
la ma per acabar escapant-se pel lateral de la defensa. En poc menys
de vint minuts (minut 57 i 66) havien capgirat el marcador. Però les
noies de Gòtics no van venir-se a baix, van tornar a posar la pilota
en joc, van pressionar amb contundència com havien fet a la primera
part, i no van trigar a recuperar la possessió, van agrupar i van
atacar al tancat a mans de l’Anna Gràcia, que va trencar la
defensa escapant-se de diverses jugadores fins a la zona d’assaig.
Era el minut 68, una contestació gairebé immediata. El marcador va
restar inamovible però l’emoció va durar fins al final del
partit. Els últims deu minuts va ser un setge constant de les noies
de verd contra la defensa de les blaves. La grada bullia amb cants i
crits, emoció fins al final per a una gran final.
Fou un gran partit, digne
d’una final, molt disputat, treballat, patit i gaudit tant per les
jugadores com pels espectadors. El Sitges va demostrar, un cop més,
la enorme progressió i qualitat que aquest equip disposa i que de
ben segur seguirà progressant, la més sincera enhorabona per la
gran temporada d’aquest equip.
Segon objectiu de la
temporada complert, emportar-nos la Copa Catalana a casa. Una
victòria patida però treballada que val una copa, una victòria que
ens ha de servir per seguir millorant i treballant. Després d’una
temporada llarga i d’una bona cloenda de la Copa, potser podem
començar a fer balanç. Es presentava una temporada incerta, moltes
baixes importants i molts canvies a l’equip; jugadores i, potser
sobretot, entrenadora. Es presentava un any difícil però tot i així
es van marcar reptes ambiciosos, reptes que poc a poc s’han anat
assolint. No ha estat fàcil, però al final el treball té el seu
fruit; ens queden moltes coses per treballar i millorar, el dissabte
el Sitges en va posar més d’una de manifest, però si una cosa ha
après aquest equip aquest any és a lluitar, a seguir al camp, a no
abaixar el camp, a jugar durant 80 minuts, uns dies millor d’altres
pitjor, però sempre mirant de cara a les adversàries i seguint
lluitant. I aquesta ha de ser la base sobre la qual tornar a
construir un equip fort i guanyador, un equip que, perquè no, torni
a pujar a Divisió d’Honor.
El pròxim repte és
aquest, i el proper cap de setmana del 24-25 de Maig es disputarà a
León la Divisió d’Honor B, que donarà dret a jugar el partit
d’ascens. Objectiu que s’encararà amb ambició però, sobretot,
amb il·lusió i motivació per poder gaudir d’un grandíssim final
de temporada.
Roser Borràs
No hay comentarios:
Publicar un comentario