Hola jugadores,
No escric massa, bé sí que us envio mails, però no d'aquestes característiques i crec que després del partit de dissabte (que suposo que ja sabreu que no érem prou) i l'entreno d'ahir (on només vàrem anar a córrer 3 de nosaltres) la Kati, i l'Ana Mar no es trobaven bé, tinc ganes de dir el que sento.
Crec recordar que a principi de temporada, vam prendre un comprimís (allò que es defineix com un estat psicològic que es caracteritza per la relació entre una persona i una organització o equip, en el nostre cas) si aquesta relació no es dóna, implicarà una sèrie de conseqüències sobre les persones que també formen aquest equip. Tot i això, hi han diferents tipus de comprimís:
-efectiu: depèn dels llaços emocionals entre les persones que formen aquest equip, tenint en compte quins són els seus sentiments i expectatives.
- de necessitat: depèn del sentit moral i de lleialtat cap a l'equip que pugui tenir cada una de nosaltres, per rebre quelcom a canvi…ja sigui a nivell col·lectiu o individual.
- de desig : és una elecció individual que escollim per tal que ens porti una satisfacció, gaudir del rugby!
Tots aquests tipus de compromisos són necessaris en un esport on el treball en equip, l'esforç, el sacrifici, l'orgull, la implicació, etc... hi són presents. Som 1X15 i 15X1, és la millor manera per definir el rugby!
Per això, també fa falta que hi hagi una motivació (aquella predisposició, voluntat i interès per fer quelcom. És tot allò que ens mou i ens empeny a esforçar-nos i implicar-nos per portar a terme una acció), a mi m'agradaria transmetre la motivació que jo tinc, i si puc fer alguna cosa per què això sigui així, només cal que m'ho digueu, segur que no sempre he actuat correctament. Però també és cert que és quelcom individual, intrínsec de la persona. Dediqueu uns instants a fer-vos aquesta pregunta: Em motiva prou el rugby per mantenir aquest compromís?
Ens anirà bé a totes!
Digueu-hi la vostra també!
Espero veure-us a totes demà super motivades 
!!
!!SERENA
1 comentario:
Ei! Soc la Cris, la veritat es que el mail de la Sere m'ha fet pensar. La veritat es que a les que em jugat uns anys a ru gby le sparaules de la Sere ens sonaran, es una canço que es repetei xsovint, unes deu vegades cada temporada. la unica cosa que a mi em fa pensar es que de totes les persones que han compartit el camp amb mi, podria fer una tipologia rapida;
1 Gent apasionada pel rugby amb esperit de sacrifici i un gran sentiment de companyerisme. Aquestes persones han faltat alguna vegada a entrenar inclus a algun partit, pero en general han demostrat que l'equip podia comptar amb elles.
2 Gent a la que li agrada el rugby i que s'ho passa mes o menys be, pero no te cap remordiment si algun dia falta a l'entreno perque li fa mandra o esta cansada. Aquesta tipologia ens ha salvat moltes temporades perque malauradament mai hi ha mes de 15 de la tipologia 1.
3 Gent que passa de tot, que no entenc perque encara fa el paripé de venir a algun entreno o s'aixeca de la siesta un dissabte sense cap mena de nervis, ni cagalera, nomes be perque no sap dir que no, perque es troba envoltada d¡un ambient sectari i es pensa que si realment es sinceres tothom se li tiraria a sobre. Aquesta tipologia es la que mes fa desesperar a les d ela tipologia 1 i 2 . Els hi demanaria de tot cor que diguin el que senten de veritat que som persones adultes i que sel's hi respectara la opinio. Que siguin valentes i deixin de fer perdre el temps al entrenador, companyes i gent que de veritat te passio per aquest esport.
Res mes, crec que la gent hauria d epensar dins de quina tipologia es troba i sincerar-se amb el seu equip d'una puta vegada, perque, la veritat es que ja cansa que la gent que s'estima el rugby hagi d'estar patint per si es jugara o no el proper partit.
Es nomes la meva opinio, no es la meva intecnció ferir a ningu. Un peto, pujare a veure i animar el meu estimat equip contra Inef, MOLTA SORT I ANIMS!!!
Cris.
Publicar un comentario